Lluís Companys

El mite Companys es queda sense crèdit

El periodista i historiador Enric Vila crítica durament la figura política i humana de Lluís Companys.

Què hi ha darrere el mite Companys? Com era el president? Quins comportaments tenia respecta la crisi de l’època? L’ historiador Enric Vila destapa sense miraments els draps bruts i la cara oculta del que va ser president de Catalunya a través del llibre Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs” publicat per l’Esfera dels llibres dins la col·lecció Punt de vista. El llibre és una valoració personal sobre Lluís Companys com a persona, advocat i polític. L’autor no extreu unes bones sensacions sobre el president, sinó al contrari, qualifica la figura de Companys com una persona indisciplinada i incapacitada per a presidir Catalunya. “És un president màrtir”. L’ Enric creu que Companys és un mirall de la Catalunya de l’època, gent inculta i inepte. Com a conseqüència de la seva incompetència i poques ganes de tirar endavant el país, l’historiador apunta a Companys com a màxim responsable del escàs nivell mitjà de la població catalana. I no només no fa res per solucionar-ho, sinó que a sobre es nega a dimitir. L’autor no en deixa passar ni una. Aquest fracàs polític va lligat a la seva personalitat. Diu que anava “de l’eufòria a la depressió, de l’egolatria i la vanitat agressiva a la humilitat i el fatalisme desaforat” i a més afegeix que “Companys era depressiu i va haver de fer curses de repòs per els nervis, la primera el 1917”. L’autor també posa en dubte el seu sentiment catalanista. El compara amb altres grans presidents com Cambó, Macià, Pujol o Prat de la Riba i afirma que “el motor sentimental de Companys és Espanya, no Catalunya”.
El llibre es troba molt ben redactat i estructurat. És un llibre molt amè i de gran velocitat, és a dir, en cau una darrera altre. Tot i així, aquest no és un llibre fàcil d’escriure , criticar pot semblar molt fàcil, però no ho és, i més si es tracta del mite Lluís Companys. El llibre de Vila no és una crítica, sinó una denúncia i ho analitza de la forma més brillants possible, això sí, amb les idees ben clares. Els bons llibre no deixen indiferent a ningú, i sens dubte, l’Enric ho aconsegueix.