“Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985”
Agustí Centelles (1909-1985) va néixer en el Grao (Valencia) , i amb tan sols un any d’edat es va traslladar a Barcelona. El 1925 va començar a treballar com alumne en la secció fotogràfica d’ El Día Gráfico publicant algunes fotografies. És el 1934 quan comença a treballar habitualment per La Vanguardia, després de comprar la seva primera càmera de butxaca. Va haver de pagar 900 pts per la Leica, que en els seus temps era el millor que podies trobar en el mercat. Centelles va viure la guerra civil exercint la seva feina, el fotoperiodisme. El 1936 fotografià el frustrat aixecament militar a Barcelona i la sortida de les columnes cap al front d’Aragó, ja que treballava com a reporter per la publicació La Revista. Al acabar la guerra, va haver de marxar a l’exili, derrotat, juntament amb milers i milers de compatriotes. Com tots, va iniciar aquell viatge, incert i molest, amb el mínim equipatge possible, però va saber emportar-se una joia única: els milers de negatius que va generar la seva Leica. Ho va fer no pas per consideracions artístiques, sinó per evitar les previsibles represàlies de l’exèrcit franquista sobre els milers de protagonistes de les seves fotografies.
L’exposició “Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985” documenta la història de com aquells negatius es van salvar, i com al cap de trenta-sis anys han arribat a sortir a la llum, i presenta, per primera vegada, una aproximació global a la figura del fotògraf i a la seva obra que inclou l’etapa formativa durant els anys trenta, el desenvolupament del reportatge gràfic als diaris del seu temps o les peripècies del fotoperiodista durant la guerra i l’exili entre d’altres aspectes. L’exposició inclou instal·lacions de fotògrafs contemporanis com Joan Fontcuberta i Gervasio Sánchez, així com recreacions audiovisuals signades per Quelic Berga i Maite Ninou. David Trueba i Kim Manresa hi han col·laborat amb valoracions personals sobre el llegat de Centelles.
L’exposició es pot anar veure al Palau de la Virreina de dimarts a divendres entre les 11–14 hores i entre les 16-20.30 i els dissabtes entre les 11-20.30 hores fins el 19 de març del 2007.
És una exposició que sens dubte no deixa indiferent a ningú. Et fa obrir els ulls sobre un fet que va passar i que no em d’oblidar per res ja que forma part de la nostra història, i Agustí Centelles, el gran fotògraf de la Guerra Civil, torna ha estar present entre nosaltres, no físicament, però sí a través de la seva obra.
Tenia moltes ganes de veure l’exposició. Han recuperat diferents testimonis del propi artista, el recorden personatges com Pons Prades, qui va treballar amb ell, o el jove David Trueba, per donar dos exemples. Al entrar, molt suggerent, trobem la seva càmera Leica, els carnets de premsa, fotografies de Barcelona i una esplèndida col·lecció de retrats, alguns realment extraordinaris com el de Pau Casals, Francesc Macià, H.G. Wells, Paulino Uzcudun o Josep Clara entre d’altres. També s’ofereix una magnífica selecció de treballs sobre esports (atletisme, piragüisme, ciclisme...), reportatges sobre la vida quotidiana de Barcelona i series sobre la Guerra Civil.
Des del meu punt de vista, el muntatge no li fa un favor al fotoperiodista. És molt arriscat i confús. Hi han masses fotografies i es troben ordenades (ja sigui per les dimensions, el marc o la impressió digital) de manera dubtosa i insegures. Trobo que hi ha sobreabundància, unes fotografies es mengen les altres. L’ obra de Centelles és tant extraordinària, que la disposició utilitzada no ha estat a l’altura de les expectatives.
Agustí Centelles (1909-1985) va néixer en el Grao (Valencia) , i amb tan sols un any d’edat es va traslladar a Barcelona. El 1925 va començar a treballar com alumne en la secció fotogràfica d’ El Día Gráfico publicant algunes fotografies. És el 1934 quan comença a treballar habitualment per La Vanguardia, després de comprar la seva primera càmera de butxaca. Va haver de pagar 900 pts per la Leica, que en els seus temps era el millor que podies trobar en el mercat. Centelles va viure la guerra civil exercint la seva feina, el fotoperiodisme. El 1936 fotografià el frustrat aixecament militar a Barcelona i la sortida de les columnes cap al front d’Aragó, ja que treballava com a reporter per la publicació La Revista. Al acabar la guerra, va haver de marxar a l’exili, derrotat, juntament amb milers i milers de compatriotes. Com tots, va iniciar aquell viatge, incert i molest, amb el mínim equipatge possible, però va saber emportar-se una joia única: els milers de negatius que va generar la seva Leica. Ho va fer no pas per consideracions artístiques, sinó per evitar les previsibles represàlies de l’exèrcit franquista sobre els milers de protagonistes de les seves fotografies.
L’exposició “Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985” documenta la història de com aquells negatius es van salvar, i com al cap de trenta-sis anys han arribat a sortir a la llum, i presenta, per primera vegada, una aproximació global a la figura del fotògraf i a la seva obra que inclou l’etapa formativa durant els anys trenta, el desenvolupament del reportatge gràfic als diaris del seu temps o les peripècies del fotoperiodista durant la guerra i l’exili entre d’altres aspectes. L’exposició inclou instal·lacions de fotògrafs contemporanis com Joan Fontcuberta i Gervasio Sánchez, així com recreacions audiovisuals signades per Quelic Berga i Maite Ninou. David Trueba i Kim Manresa hi han col·laborat amb valoracions personals sobre el llegat de Centelles.
L’exposició es pot anar veure al Palau de la Virreina de dimarts a divendres entre les 11–14 hores i entre les 16-20.30 i els dissabtes entre les 11-20.30 hores fins el 19 de març del 2007.
És una exposició que sens dubte no deixa indiferent a ningú. Et fa obrir els ulls sobre un fet que va passar i que no em d’oblidar per res ja que forma part de la nostra història, i Agustí Centelles, el gran fotògraf de la Guerra Civil, torna ha estar present entre nosaltres, no físicament, però sí a través de la seva obra.
Tenia moltes ganes de veure l’exposició. Han recuperat diferents testimonis del propi artista, el recorden personatges com Pons Prades, qui va treballar amb ell, o el jove David Trueba, per donar dos exemples. Al entrar, molt suggerent, trobem la seva càmera Leica, els carnets de premsa, fotografies de Barcelona i una esplèndida col·lecció de retrats, alguns realment extraordinaris com el de Pau Casals, Francesc Macià, H.G. Wells, Paulino Uzcudun o Josep Clara entre d’altres. També s’ofereix una magnífica selecció de treballs sobre esports (atletisme, piragüisme, ciclisme...), reportatges sobre la vida quotidiana de Barcelona i series sobre la Guerra Civil.
Des del meu punt de vista, el muntatge no li fa un favor al fotoperiodista. És molt arriscat i confús. Hi han masses fotografies i es troben ordenades (ja sigui per les dimensions, el marc o la impressió digital) de manera dubtosa i insegures. Trobo que hi ha sobreabundància, unes fotografies es mengen les altres. L’ obra de Centelles és tant extraordinària, que la disposició utilitzada no ha estat a l’altura de les expectatives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario