MÀ A MÀ: CARLOS RABASSO SOLER
PER MANUEL DEL ARCO

“Això t’ho dirà Rabassó”. “El senyor Rabassó l’hi informarà”, “Rabassó ho sap...”. Això escoltarà un, si vol saber com ha anat lo de Wagner en les seves interioritats. I aquí estic amb don Carlos Rabassó Soler, vicepresident del Gran Teatre del Liceu, membre del comitè executiu del Patronat dels Festivals Wagnerians, president de l’Associació de veïns del Carrer Pelay, i solter...

“- De qui partí la idea de portar aquí als Festivals de Bayreuth?

- Els senyors Wagner van venir a Barcelona a veure si era possible donar l’espectacle aquí, sense trobar cap empresari davant d’un projecte d’aquestes dimensions. L’alcalde, senyor Simarro, va ser invitat a presenciar-lo a Bayreuth, i aquest fou el primer animador per la seva realització, buscant després de tornar, la col·laboració del senyor compte d’ Egara, i així va ser fundat el Patronato.

- Quants són vostès?

- Cent trenta que assegurem cinquanta mil pessetes cada un; l’espectacle ha costat prop de set milions de pessetes.

- Suposo que hauran tingut beneficis.

- Sí que hi ha, s’entregaran a Beneficència, si no, segueix el Patronato.

- Per què van a continuar?

- Per futurs festivals

- Un altre cop Wagner l’any que ve?

- És el nostre desig, però encara no està decidit; depèn de molts factors: un d’ells, que els senyors Wagner ens passin noves proposicions.

- En cas de que els convingui, quines obres donarien?

- Dos cicles de la Tetralogia complets, agregant una altre obra, que podria ser “"Tanhauser" [sic], "Lohengrin", etcètera.

- Han omplert?

- Sí, fins ara, i amb "La Walkyria" farem el mateix

- Com ha reaccionat el públic davant les estilitzacions?

- La gent va anar amb prevenció, però es va rendir davant dels nous sistemes d’escenografia y luminotècnia.

- Decorats i focus, queden aquí?

- Tota la instal·lació elèctrica pertany a la propietat del Gran Teatre del Liceu, i els decorats són propietat del Patronato Wagner, única entitat que podrà fer-los servir, amb previ consentiment dels senyors Wagner.

- En resum, que gràcies a Wagner ha sortit guanyant el teatre.

- Efectivament, però ha estat una cadena; sense Liceu transformat, no hi hauria espectacle Wagner; sense Wagner, no s’hagués transformat el Liceu.

- Les obres en l’escenari van costar set milions. Quant ha posat la propietat del teatre?

- Tres milions; fins a set, Ajuntament, Diputació i Estat.

- Per què no s’han preocupat, a més de l’escenari, de posar en condicions els pisos tercer, quart i cinquè, on van els autèntics melòmans?

- Per falta material de temps i en l’espera de la subvenció oficial de l’Estat, però estem decidits a afrontar aquestes reformes aquest estiu, instal·lant un ascensor i millorant tots els seients, tot i que aquest fet signifiqui reduir l’aforament.

- En quin pis saben més?

- Els "diletantis" van al quart, i allà es crea la “marimorena” en els descansos, discutint, perquè tots entenguin.

- S’ha dormit algú en el pati de butaques?

- No es sap, perquè el teatre està absolutament a les fosques.

- S’haguessin mogut vostès el mateix per un Albéniz, Falla o Granados?

- Indubtable.

- Per què no ho fan?

- Perquè ningú ens ha fet ninguna oferta que es considerés de la importància que requereix el nostre Gran Teatre. Nosaltres, el Patronato, s’ha constituït en empresari, davant la impossibilitat de que l’empresa pogués presentar aquests espectacles.

- Després d’aquests festivals, pot agradar l’opera amb els procediments antics?

- Precisament la nova instal·lació de luminotècnia donarà una major categoria i modernitat a tota la classe d’obres; les gresoles, de fet, desapareixen del Liceu, com en tots els teatres moderns del món.

- Mentre que no desapareix-hi els propis teatres…